Lara Gobec (2001, Eslovènia) va començar a escriure durant l’escola primària. Al seu primer any de l’institut, va participar en la producció teatral “Somiant?”, dirigida per Žiga Divjak al Teatre Nacional Eslovè. Al seu tercer any, va ser seleccionada pel concurs Najst organitzat pel Teatre Nacional Eslovè amb la seva obra de teatre “Al final”. Les lectures dramatitzades de totes les obres seleccionades van ser dirigides per Luka Marcen. El 2020, va guanyar el premi Župančičeva Frulica al millor poeta d’institut d’Eslovènia i va ser finalista del premi “Petit Veronika”. Aquell mateix any, els seus poemes van ser publicats a l’antologia de poesia jove de Celje titulada “I la terra vibra com un cos viu” (publicat per Gimnàs Celje-Center i el festival de poesia Izrekanja). Actualment, estudia dret a la Facultat de Dret de la Universitat de Liubliana a Eslovènia, així com literatura comparada i teoria literària a la Facultat de Lletres, Universitat de Liubliana. Les seves obres han estat publicades a plataformes com Lud Literatura (on tenia una columna literària mensual), Novi Zvon, Poiesis, i en revistes literàries com Spirala, Zvon, i Poetikon. També escriu prosa curta i assajos. El seu relat curt “Sobre Exnovies i Tefló” va ser inclòs a l’antologia de prosa curta eslovena contemporània d’autors joves titulada “Reflexions de Caragol” (publicat per l’Editorial Layer’s Publishing House el 2023). A més, va realitzar una presentació poètica de la seva pròpia poesia titulada “Amb Amor, Lola” al festival de poesia Izrekanja a Celje. El 2022, va ser seleccionada per participar en una residència literària internacional organitzada per Faberllull a la ciutat catalana d’Olot.