LA INFORMACIÓ A CONTINUACIÓ ÉS UN CONTINGUT INTERN ENVIAT ALS FUTURS

PARTICIPANTS DEL PRIMER TALLER EXPERIMENTAL DE CREACIÓ COL·LECTIVA

ORGANITZAT A CAN SERRAT EL GENER DE 2020 – PROJECTE EN PROCÉS

 

CC?

 

 

Creació col·lectiva és el nom donat a l’obra, muntatge, posada en escena o espectacle que no signa un autor sinó un grup de creadors i com a fruit del seu treball en col·laboració (en síntesi: «creació elaborada per un grup o col·lectiu teatral»)1. Com a teoria teatral s’aplica de forma metodològica des de la dècada de 1960 2, com a sistema de treball inherent a el fet mateix del procés de creació dramàtica i per dinamitar la tirania d’autor, director i text. Bertolt Brecht el va definir com “posada en comú del saber”3.

La creació col·lectiva va adquirir justificació política amb posades en escena de grups com el Living Theater (1947) o experiències com el Teatre Camperol chicano (1965)4; desenvolupar estatuts executius en els processos de democratització del teatre alemany (1970)5; i es va projectar en teoria didàctica a partir del mètode d’Enrique Buenaventura. 6

 

Diu wikipedia ___ Wikipedia que és una enciclopèdia lliure, la nota 2 políglota i editada de manera col·laborativa. Pertany a la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre amb finançament basat en donacions. Els seus més de 50 milions d’articles en 300 idiomes han estat redactats en conjunt per voluntaris de tot el món5, el que suma més de 2000 milions d’edicions, i permet que qualsevol persona pugui sumar-se al projecte6 per editar-los, llevat que la pàgina es trobi protegida contra vandalismes per evitar problemes i/o trifulgues.

 

 

Referents

Dins dels referents de l’escriptura col·lectiva es troben els cadàvers exquisits (tècnica treballada per membres de l’avantguarda surrealista com André Breton, Paul Éluard i Tristán Tzara) que tenen, entre altres, els següents objectius davant el text literari:

 

  • Textos col·lectius – anonimat – sense autor
  • Textos lúdics – associacions lliures – dinàmiques de creació
  • Textos espontanis – en el present
  • Textos automàtics – alliberar l’inconscient

 

Un referent contemporani d’un cadàver exquisit, entre múltiples que esperem també anar compilant i coneixent, és el projecte de creació col·lectiva de la pel·lícula Mysterious Object at Noon d’Apichatpong Weerasethakul.

 

Altres referents d’escriptura col·lectiva poden ser els relats de foc sense autor -amb múltiples narradores- de les tradicions orals que compten successos passant del mite a la història, barrejant poesia i realitat, barrejant déus i humans, és a dir, amb categories molt més fluides. Aquest tret és propi dels relats de l’antiguitat occidental i oriental, així com de les històries de les cultures ameríndies. Existeixen versions d’aquestes històries quants narradors i aquest tipus de textos són fundacionals o reflex de tota una cosmogonia o col·lectivitat. També inclouen el cos en la mesura que es relaten en escenaris rituals o teatrals que involucren als seus oients. En aquest sentit, un text de foc no només és col·lectiu sinó que també construeix comunitat.

 

Finalment, recordem el següent text de Giorgio Agamben amb relació a la força present del text de foc i el moviment de la creació literària de la veu comuna. Al final del seu llibre sobre mística jueva, Scholem explica la següent història, que li va ser transmesa per Yosef Agnon:

“Quan el Baal Shem, el fundador del hassidisme, havia de resoldre una tasca difícil, anava a un determinat punt en el bosc, encenia un foc, pronunciava les oracions i allò que volia es realitzava. Quan, una generació després, Maguid de Mezritch es va trobar davant del mateix problema, es va dirigir a aquest mateix punt al bosc i va dir: “Ja no sabem encendre el foc, però podem pronunciar les oracions”, i tot va passar segons els seus desitjos. Una generació després, Rabi Moshe Leib de Sasov, es va trobar en la mateixa situació, va anar a bosc i va dir: “No sabem ja encendre el foc, no sabem pronunciar les oracions, però coneixem el lloc al bosc, i això ha de ser suficient”. I, en efecte, va ser suficient. Però quan, transcorreguda una altra generació, Rabi Israel de Rischin va haver d’enfrontar-se a la mateixa tasca, va romandre en el seu castell, assegut al seu tron ​​daurat, i va dir: “No sabem ja encendre el foc, no som capaços de recitar les oracions i no coneixem ni tan sols el lloc de bosc: però de tot això podem explicar la història”. I un cop més, això va ser suficient.”

 

 

Com es caracteritza la creació col·lectiva avui en dia?

 

Elements disruptius de la creació col·lectiva que motiven la invitació de Can Serrat:

  • Fora de la zona de confort de l’autor: perdre el control sobre el text i deixar de jugar el paper impost d’autor solitari que pot ser un obstacle per arribar a certs llocs de l’escriptura i/o pot expandir la veu pròpia.

 

  • Salt de la veu pròpia a la veu col·lectiva: posar-se al lloc d’una dialèctica conscient entre el propi i el no-propi.

 

  • Aquesta escriptura no és propietat privada, és un espai col·lectiu: aprendre a ser un col·lectiu és un dels reptes de la contemporaneïtat.

 

  • Escriptura expandida: incloure altres formats, el cos, la tridimensionalitat, lectures en veu alta, la noció d’espai comú, la veu d’altres.

 

  • Habitar l’escriptura: en un espai que es construeix entre varis.

 

  • Es pot parlar de temes, personatges i trames en l’escriptura col·lectiva? Quin tipus d’escriptura resulta i quin format editorial li correspon?

 

  • Explorar referents sobre escriptura col·lectiva que alimentin aquesta experiència.

 

  • Reflexions sobre la llengua i el llenguatge: com interactuen les llengües en un espai multicultural?

 

¿A Can Serrat?

El gener de 2020 en aquest lloc de comunitat que es Can Serrat, es proposa per primera vegada una trobada entre diverses persones desconegudes per generar contingut col·lectivament.

 

¿A on de Can Serrat? 

A l’estudi 2 — Serà l’espai dedicat a aquest projecte obert en tot moment, fins i tot, fora dels moments de trobada grupal.

 

¿Quan?

El primer temps físic serà entre el 7 i el 31 de Gener 2020. De moment ens preguntem encara si hi haurà un temps virtual, anirem resolent aquesta pregunta conjuntament.

 

¿Qui? 

Qui vulgui. No obstant això un grup de participants com a base ha estat seleccionat a través d’una convocatòria, als quals s’afegirà qui vulgui en el transcurs del mes de gener.

 

 

Preguntes disparadores per pensar aquest espai

Aquest lloc té un nom?

Aquest lloc té regles?

En quin any estem?

On queda?

Qui habita aquest lloc?

Què està passant aquí?

Quines formes de vida hi ha?

Hi ha construccions?

Quin idioma es parla?

És un no-lloc?

És un lloc de pas?

És una galleda blanca?

És una altra dimensió?

Qui som?

 

Regles possibles 

  • No hi ha autor / hi ha pluralitat
  • No hi ha gènere
  • Diversitat d’idiomes
  • Reciclatge
  • Escolta
  • ….
  • ¿?

¿Col·laboració? 

 

 

¿Registre i procés editorial?

  • Enregistrament sonor de les sessions
  • Fotografies
  • Cualsevol suport afegit al procés

 

¿Finalitat?