Can Serrat va convidar a Xavi Acarín a seguir la residència durant 2019 i organitzar un esdeveniment en relació amb el treball dels residents seleccionats. Collective Attempt és el nom del projecte que ha proposat. A continuació hi ha més informació sobre com planegem celebrar aquesta col·laboració.

Aquesta programació serà la tercera iteració del projecte anual PARASITIO de Can Serrat.

Aquest esdeveniment estava previst per l’estiu de 2020, hi ha tingut que ser reprogramat pel setembre de 2022.

 

¿QUE ES TEMPTATIVA COL·LECTIVA // COLLECTIVE ATTEMPT?

 

Temptativa Col·lectiva és un taller d’una setmana d’organitzat pel comissari Xavier Acarín. Es desenvoluparà en la Residència Internacional Can Serrat, una casa del segle XVIII situada al parc natural de la muntanya de Montserrat, als afores de Barcelona, del 4 a l’11 de setembre de 2022.

Els comissaris i artistes convidats (vegeu més a baix) proposaran una sèrie d’activitats, lectures i exercicis que activaran converses i experiments entorn de la creixent i urgent necessitat de comptar amb comunitats i estructures socials construïdes sobre nocions de col·laboració i cooperació, especialment tenint en compte l’augment actual d’innombrables crisis a escala global.

Aquesta programació serà la tercera edició del projecte anual de residència PARASITIO

 

QUI ESTÀ INVOLUCRAT?

Residents seleccionats de Can Serrat de 2019

Temptativa Col·lectiva surgeix del treball dels artistes residents a Can Serrat seleccionats al 2019: —Mohammad Alfaraj, Vanessa Donoso, Bruno Caracol, Duncan Gibbs, Natalya Gimson, Floy Krouchi, Yezica Tutic, i Marianne Vieulès. Les pràctiques d’aquests artistes s’entrellacen amb temes similars que s’exploraran durant els tallers de temptativa col·lectiva, com la comunitat, el treball local i amb la terra, el joc, la permacultura i el medi ambient.

 

Artistes i comissaris residents a Catalunya

Organitzat per Xavier Acarín, el taller inclou la participació d’altres tres comissaris i investigadors del context català – Caterina Almirall, Ignacio de Antonio, i  Jara Rocha – que visitaran Can Serrat durant la setmana i proposaran una sèrie d’activitats, lectures i exercicis. En col·laboració amb els residents esmentats de 2019, aquests exercicis activaran temes rellevants per a les pràctiques respectives dels artistes i en relació amb la comunitat de Can Serrat.

 

Tu!

Aquest programa està obert a 8 participants més que treballin en art i recerca, de qualsevol nacionalitat, i amb disponibilitat per a romandre a Can Serrat durant una setmana del 4 a l’11 de setembre de 2022.

 

CONTINGUT

Concebut originalment al 2019 com una exploració de col·laboracions artístiques entre agents humans i no humans, el projecte Temptativa Col·lectiva va ser cancel·lat a causa de l’esclat de la pandèmia. El virus, el gran perturbador, va aparèixer a les nostres vides accelerant les desigualtats, reflectant l’ecocidi infligit a milions d’espècies, i impulsant-nos cap a un futur de por i deterioració.  Ara, a la vora d’una guerra a gran escala, ens enfrontem de nou a “la pitjor crisi des de 1945”, potser per tercera vegada en aquest segle (2008, 2020, 2022).

En els últims anys, l’art contemporani s’ha centrat en la cura i les infraestructures com a maneres de cultivar i disseccionar les interdependències del planeta, situant la col·lectivitat com a element central del debat sobre com viure junts. A mesura que les tensions globals s’intensifiquen, i que la lluita entre la dominació colonial i la resistència autònoma s’aguditza, és possible concebre una pràctica de la col·lectivitat com a convivència jovial?

Durant una setmana i a través d’una sèrie d’exploracions físiques, materials i sensorials, considerarem les complexitats entre cossos i tecnologies, permacultura i cooperació, mutualisme i performativitat. Centrant-nos en el menjar, la terra, les pedres, els passejos, les plantes i els sons, els participants consideraran com les pràctiques artístiques poden concebre la col·lectivitat com una manifestació mal·leable però concreta del estar juntes. Considerant l’espontaneïtat, la reciprocitat i l’emancipació com a pràctiques que fomenten un camp d’estudi transversal, els participants elaboraran maneres de convivència, d’estar-amb, de fer món i de desobeir, a través d’una sèrie d’activitats, com a lectures, passejos, accions, àpats i moviments. Buscant superar l’estandardització neoliberal i global de l’experiència i el coneixement, el projecte pretén desenvolupar mètodes de col·laboració afirmatius, corporals, performatius i situats, però adaptables a altres circumstàncies.

 

 

RESULTATS

L’últim dia del programa, el dissabte 10 de setembre de 2022, Can Serrat acollirà un acte públic. Els participants treballaran junts per a aquesta presentació, utilitzant la casa i els seus voltants per a planificar una forma de participació pública. Can Serrat editarà una publicació de petit format amb una selecció de materials del grup participant que s’inclourà en la col·lecció PARASITIO.

 

APLICACIÓ I DATES IMPORTANTS

Els interessats a participar en aquest taller especial han d’enviar un correu electrònic a xacarinwieland@gmail.com amb un CV, una breu biografia, una declaració d’interès (500 paraules) i un enllaç a la pàgina web o un portafoli del seu treball abans del 10 d’abril de 2022. Les sol·licituds poden enviar-se en català, espanyol o anglès.  Els candidats seleccionats rebran més informació.

 

El cost del programa és de 273 euros i inclou:

  • Allotjament compartit o l’opció d’acampar.
  • Una cistella d’aliments bàsics secs i frescos. (Els aliments addicionals es poden comprar al poble).
  • Accés a un sopar comunitari preparat per la nostre cuinera.
  • Accés a tots els espais comuns (estudis, cuina equipada, sala d’estar, lavabos, etc.).
  • Accés als equips (projectors, impremta, wifi limitat).
  • Accés a les activitats obertes organitzades pel programa de residència internacional (segons disponibilitat d’horaris).
  • Accés a tots els tallers i activitats relacionats amb la programació de Collective Attempt.
  • Participació en una presentació pública al final de la setmana.
  • Participació en el disseny d’una publicació experimental de petit format.

 

 

Data límit per a aplicar: 10 d’abril de 2022

Arribada: 4 de setembre de 2022

Presentació de resultats: 10 de setembre de 2022

Sortida: 11 de setembre de 2022

 

Bios

Xavier Acarín Wieland és un curador que treballa en la intersecció entre la performance, l’arquitectura i l’art. Els seus projectes han abordat qüestions relacionades amb la performativitat dels objectes, la cultura material, la precarietat i la globalització, la història de l’arquitectura i el pensament radical. Les seves exposicions i projectes han estat presentats a The New School for Social Research, Elastic City, Chez Bushwick, The Hessel Museum-CCS Bard, Peekskill Project 6, Abrons Arts Center, ESTE Gallery, Knockdown Center y Unbag-Wendy’s Subway a Nueva York , La Ira de Dios / CheLA a Buenos Aires, HIAP Suomenlinna y Muu Kaapeli a Helsinki i LOOP Festival a Barcelona. Ha escrit textos per exposicions a P.A.D. Galeria, Galeria Rosa Santos, Galeria ADN i Participant Inc. Els seus articles, assajos i entrevistes han estat publicats a A-Desk (2008-presente), Cultures-La Vanguardia, Esnorquel, Terremoto i BRAC (Universitat de Barcelona). Ha participat com a autor dels llibres Designing Experience (Bloomsbury, 2014) i Dear Helen (CCS Bard, 2014). Actualment està ensenyant a la Parsons School of Design i a la School of Visual Arts a la ciutat de Nueva York.

www.Xaviacarin.net

 

Caterina Almirall, és curadora independent i professora. Va començar a curar a l’espai autogestionat El Passadís (Barcelona), i va estar activa allà entre 2013 i 2016. Des de llavors, ha desenvolupat projectes curatorials com The Night of the Body, Bombon Projects, Barcelona, ​​2019; Una exposición como hechizo, Can Felipa, Barcelona, ​​2018; 85% del asunto, C.A. Maristany, Sant Cugat / MAC, Mataró, 2017/18; Toco a la puerta principal de piedra, La Puntual, Sant Cugat / La Panera, Lleida / Espacio Trapézio, Madrid, 2016; La gran ilusión, Sala d’art; Art Jove, Barcelona, ​​2015. Ha comissariat el projecte d’un any, Terrassa Comissariat 2017/18 amb Mesura precisa dels pics llegendaris!, I el programa EPHEMERAL a SWAB Art Fair Barcelona 2018, 2019, 2020. Actualment està preparant un projecte curatorial a El marc de BCNProducció 2019/20 . Ha col·laborat en nombroses ocasions amb altres artistes en projectes creatius i d’investigació. Escriu regularment per a la revista cultural A*Desk. És professora de Sociologia de les Arts a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona des de 2016. Llicenciada en Belles Arts i Màster en Arts i Educació a la Universitat de Barcelona. Actualment està seguint el programa de doctorat en Educació en Arts i Cultura Visual, en la mateixa Universitat, amb un projecte d’investigació al voltant de la relació entre les pràctiques autogestionades i institucionals en el context artístic de Barcelona.

https://caterinaalmirall.com/

 

Ignacio de Antonio Antón, es investigador y artista. Formado como arquitecto, tiene un máster en estudios de performance de la Universidad de Nueva York, que obtuvo gracias al programa Fulbright. Está interesado en la investigación artística y la práctica en el campo de las artes basadas en el tiempo; La relación entre la arquitectura, la coreografía, el evento y el espectador. Desarrolla su práctica artística desde el campo de acción: acontecimientos, performances e instalaciones, con un enfoque experimental. En el campo del arte, su trabajo tiene el objetivo de profundizar críticamente en el sitio y contexto específico, y llevarlo a un punto de incertidumbre, lanzando preguntas sobre el significado de este y otros enfoques. Su investigación se ha desarrollado en contenido y forma en torno a la relación entre las cosas. Ha estudiado arquitectura y performance en Madrid, São Paulo y Nueva York. Actualmente desarrolla su doctorado en Madrid dentro del grupo de investigación Artea.

http://ignaciodeantonioanton.com/

 

Jara Rocha, investiga, media y experimenta con estudios culturales de la tecnología, desde una sensibilidad trans* feminista. Es una facilitadora cultural que depende de los demás y atiende las urgencias de material semiótico de lo mundano. Por ejemplo, junto con Femke Snelting, actualmente se ocupan del proyecto Cuerpos Posibles (tecnologías volumétricas), con Nicolas Malevé, están investigando las promesas de algoritmos de visión artificial, con Xavier Gorgol y Kym Ward, estudian las operaciones somatopolíticas de producción de voz en la serie de talleres Vibes & Leaks, con Lucía Egaña, observan los mecanismos de paso institucional, con Joana Moll, miden las fuerzas del tecnocolonialismo más mundano y con Laura Benítez y Helen Pritchard, enfatizan la noción de reparación parcial escribiendo “análisis queer” con respecto a las experiencias de daño. A menudo trabajan con política y estética integradas en infraestructura y logística de texto; y evalúa formas no formales de aprendizaje en situaciones colectivas como el Seminario Euraca, Enseñar para Transgredir, Volver a aprender la Escuela de Verano o La División Subterránea.

http://jararocha.blogspot.com/ – https://possiblebodies.constantvzw.org/inventory/

 

Mohammad Alfaraj  es un artista i cineasta independent, la pràctica de Mohammad Al Faraj reflecsa una relació col·laborativa i multifacètica per crear i compartir contingut, movent-se amb facilitat entre treballs comercials, projectes de televisió en xarxa, obres d’art per a exhibicions i material compartits a través de les xarxes socials. Cuan està a casa, a Al Hassa, una ciudad ubicada en la Provincia Oriental, treballa amb un grup solt de col·laboradors, que regularment s’uneixen per recolzar-se mútuament en els projectes i produir fotografies i contingut de pel·lícules per reflexionar sobre els canvis en el paisatge i les formes de vida que han presenciat durant la seva vida. El treball d’Al Faraj s’ha mostrat a Athr Galería, Jeddah (2018); Le murate Pac, Florencia (2019); 21,39 Jeddah Arts (2017, 2019); Saudi Film Festival, Dammam (2015) i Dubai International Film Festival (2014). Mohammed va treballar com a programador tant al Festival de cinema saudita com al festival de poesia a Dammam. Va ser guardonat amb el primer lloc en la categoria d’estudiants pel seu documental Lost en el Saudita Film Festival, Dammam (2015). Al Faraj va neixer al 1993 a Al Hassa, Aràbia Saudita i es va graduar a la Universitat King Fahd de Petroli i Minerals amb una llicenciatura en Enginyeria Mecànica Aplicada en 2017. Actualment viu i treballa a la Província Oriental, Aràbia Saudita.

https://www.instagram.com/mohammadalfaraj/

 

Vanessa Donoso (nascuda a Barcelona, ​​Espanya) viu i treballa entre Dublín i Barcelona. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Disseny de Llotja, Barcelona, ​​la Universitat de Barcelona i el Winchester College of Art, Reino Unido.

Ha exposat a nivell nacional i internacional amb exposicions individuals recentment seleccionades. També en 2017, Vanessa va completar dues obres públiques encarregades pel Royal College of Surgeons of Ireland y Facebook Head Quarters, totes dues a Dublín.

Vanessa acaba d’acabar una residència a la residència d’artistes Jiwar Creation and Society en Barcelona. Actualment treballa com a artista convidada en un projecte amb els estudis d’impressió Black Church, Dublín. A finals d’aquest any, Vanessa va rebre una beca completa per a una residència d’art a Can Serrat, Barcelona. Va ser guardonada amb una residència en l’estudi en la Royal Hibernian Academy al 2012, un premi de residència al taller d’escultura i una beca en els estudis d’artistes de Firestation en 2014. Estudi d’un any a la galeria i estudis Temple Bar Gallery and Studios. 2015 / 2018.

Vanessa està representada per la Galeria Kevin Kavanagh, Dublín.

www.vanessadonosolopez.com

 

Bruno Caracol (n.1980) Va estudiar Disseny i Arts Visuals a la Facultat de Belles Arts de Lisboa, on viu, participant en l’espectacle col·lectiu GMURDA. El 2017 va completar un Màster en Ciències de la comunicació, en FCSH-NOVA, al voltant de la idea de la “naturalesa salvatge” com una construcció moderna, i va participar en el DNA Contemporary Dance Festival, a Pamplona, ​​Espanya, hi ha la Biennal d’Arts de Cerveira, Portugal. En els últims anys ha participat en diversos actes i esdeveniments artístics com la “Plataforma Trafaria”, col·laboració entre la Plataforma Trobo, des d’Hamburg, l’Associació EDA, de Lisboa, el 2016 i la Triennal d’Arquitectura de Lisboa, el 2014. Entre 2009 i 2011 va formar part de Capacete, una residència artística a Rio de janeiro. Durant aquest període, va participar en l’esdeveniment “V: E: R: “, a Terra Una, Mines Gerais, en el programa d’exhibició CCSP, a São Paulo; i va organitzar juntament amb Maria Moreira i Marcelo Wasem, un cicle d’esdeveniments en / amb artistes col·lectius de Rio de Janeiro, Jogos de Escuta.

https://caracol.carbonmade.com/

 

Duncan Gibbs després de graduarse per la Slade Schoolf of Art, Duncan ha estat vivint i treballant a Londres. Després d’una recent exposició col·laborativa amb Limbo, en una espai d’art a Peckham, Duncan ha estat en una residència rural a Finlàndia, desenvolupant treballs site-specific. El seu focus d’interès durant la residència, i també durant l’actual investigació de Duncan, ha estat experimentar amb diferents enfocaments al voltant de la documentació d’obres d’art efímeres.

http://www.duncangibbs.co.uk/

 

Natalya Gimson va créixer a Olympia, Washington i ara té la seva seu a Berlín, Alemanya. Es va graduar de The Evergreen State College el 2015. Els seus contes i poesia exploren l’espai liminal de la identitat multicultural, la sexualitat i l’experiència del cos i l’efecte de les paraules a la pàgina. Ella és la cofundadora del grup Idea Salon. El seu treball ha aparegut en DADDY, INDIE i la revista Sloth. 

 

Floy Krouchi és una artista de so i compositora de música electroacústica de París. Treballa amb el so com un fenomen en les seves múltiples dimensions: físic, plàstic, instrumental, abstracte i radiofònic. Utilitza les qualitats vibratòries i invisibles d’aquest mitjà com una metàfora d’aspectes no revelats de la realitat, qüestionant les percepcions i creant interrupcions en l’espai i el temps.

En les seves peces, el so i el silenci sovint formen un dispositiu antropològic per recopilar, investigar i reorganitzar fragments de realitat i identitats a través de l’oralitat. L’escolta es considera una pràctica de resistència a la productivitat imposada pel temps, la saturació visual i el curt període d’atenció.

Últimament, està investigant la relació entre la tecnologia, la màgia i les tècniques d’avantguarda (com les retallades i el surrealisme).

 floykrouchi.org 

 

Yezica Tutic va néixer el 1987 a Buenos Aires, Argentina, convertint-la en la primera generació nascuda allà, d’una família d’immigrants iugoslaus. El 2007, es va matricular a la Universitat Nacional d’Art de Argentina a Buenos Aires, amb doble especialització en Pintura i en Escenografia i vestuari. Durant el seu últim any a UNA, va començar una pràctica de 2 anys amb Tulio De Sagastizabal, un pintor abstracte argentí de renom internacional. Un viatge que va canviar la seva vida a la ciutat de Nova York el 2013 va inspirar la posterior mudança allà, on ha estat durant els últims 4 anys. Ha exhibit el seu treball en diferents exposicions d’art individuals i grupals en diverses galeries, institucions artístiques i magatzems. També passa innombrables hores en el seu estudi en Bushwick desenvolupant i investigant diferents formes d’expressar-se artísticament mentre continua educant i empenyent cap endavant per tenir un impacte en l’escena artística de la ciutat de Nova York.

  http://www.yezicatutic.com – https://vimeo.com/user14757631  

 

Marianne Vieulès és una artista visual i escriptora actualment basada a la Terra.

Els seus últims treballs són poesia escrita per màquines salvatges.
Aquest any va treballar en la rehabilitació de dones que han participat en la història de la informàtica.
Al 2016, comença, una història amb ironia còsmica, el seu entrenament per a una conquesta espacial impossible.
Fins al dia d’avui, encara treballa a la Terra.

https://www.mariannevieules.space/