Español
English
Manifest de l’artista extracte de “Carta Daurada”
Respir profund i ho porto a la pelvis. Als meus òrgans sexuals. El passeig és el que em fa feliç, el que em surt bé. Em són benvinguts els sons i els reflexos entre les branques, entre els passos i les persones a les cantonades, a les portes quietes de les coses. Es traspapela el temps com un tràmit i em dóna mal de cap. Es em tensa el coll, l’esquena és una argila seca que vol desarmar-se.
No vull viure els meus dies i les meves hores com si fossin un tràmit. Perquè ser aquí és l’atzar que m’abraça. I perquè és l’excusa per no gaudir mai. Per això passeig. Sóc tan radiant i bella quan goig sense pensar totes aquestes coses. Et proposo una vida en què tot sigui una possibilitat per caminar, o per teixir un coixí. (…)
Sobre el projecte “Els Cavalls Imaginaris”
“Els cavalls imaginaris” és un llibre de contes que retrata artistes del present. Treball amb ells furgant en la intimitat del seu procés creatiu. S’enutgen amb mi, em odien m’estimen, em amaguen coses que intento treure a la llum. Aquests retrats de vegades són ancorats als fets. D’altres, s’abracen a l’atmosfera que l’artista crea, la prenc i construeixo amb això un món que espero reflecteixi el nucli de l’artista. M’agrada aquesta cantonada on la realitat i la fantasia es prenen juntes un glop. La crido la cantonada de Sarmiento i Agüero.
Un altre límit difús en aquest projecte són els llocs. Els artistes del llibre vénen de diferents ciutats. Algunes vegades lluitem amb els estereotips. Aquestes històries són una invitació per deixar-los a un costat. O per anar a dormir amb ells si cal. Aquest és un llibre llatinoamericà.
M’agrada pensar que aquest llibre és també una col·laboració. En el meu somni, la presentació del llibre és la presentació del treball dels artistes retratats en els contes.