Español
English
La Melina va trigar força temps a entendre que la solitud no és la condició ideal per escriure. Durant molts anys va estar captivada per aquella entelèquia woolfiana de les “5000 lliures i l’habitació pròpia”. Després es va adonar de dues coses: que aquell ideal deixava fora les convivències i que només podria funcionar per a una escriptora que ja és rica o que aspira a dedicar-se a escriure a temps complet. Com la creadora txicana Gloria Anzaldúa ha posat de manifest a la seva Carta a les escriptores tercermundistes: “Oblida’t de l’habitació pròpia, escriu a la cuina, tanca’t al bany. Escriu a l’autobús o mentre fas cua al Departament de Beneficis Socials o a la feina durant l’hora de dinar, entre dormir i estar desperta”.
La Melina fa seves aquestes paraules per situar el projecte que aquí presenta, i que creu que recorrerà sempre la seva escriptura: les dificultats que les adversitats econòmiques, la violència i les tasques de cura porten a les nostres vides, lluny d’allunyar-nos de l’àmbit de la creativitat artística, enriqueixen les experiències d’escriptura, poblant-les de veus i històries; i, en definitiva, ens doten d’una major sensibilitat i intel·ligència per poder sobreviure i narrar el present.
La Melina fa la seva residència a Can Serrat el setembre de 2025.