Lala Birger

Lala Birger va créixer entre el fang i l’asfalt. Nascuda a la ciutat de Buenos Aires, passava els caps de setmana al Riu de la Plata, submergida a la seva aigua marró. El delta era l’únic escenari natural i gairebé l’únic de la ciutat. Va estudiar arquitectura i es va enamorar del ciment, del metall i de la possibilitat de construir-la. Va treballar com a urbanista, dissenyant barris i intervenint el territori. Als seus assajos materials, Lala apel·la a records de la seva infància, abans de les grans obres d’infraestructura que va tenir la ciutat de Buenos Aires, quan els rierols rebalsaven amb força, canviant el territori igual que l’arquitectura. Les senderes s’inundaven i els cotxes eren arrossegats pel corrent, com aquella vegada que les sandàlies es van allunyar un dia d’estiu en què va baixar a fer les compres quan l’aigua superava els genolls. Imatges que podrien ser pròpies del delta apareixien de sobte al mig de la ciutat: aigua i fang creuant llindars, evocant memòries.
Lala està interessada a treballar sobre aquesta cruïlla: entre allò que es planifica i allò que s’escapa, entre allò que es conté i allò que rebassa. Explora maneres de traslladar aquest paisatge barrós, reconstruir-lo, sostenir-lo, compartir-lo. Busca experimentar amb el fang, el cos i la performance, assajant peces que no fixin un relat, sinó que l’enterboleixen una mica, com el riu i la memòria.