Filip Moszant

La seva obra sorgeix d’una relació física amb el dibuix i la pintura, una necessitat de registrar gestos, vibracions i tensions internes a través del color, la línia i la textura. Sovint treballa amb retoladors, retoladors acrílics i impressions experimentals, superposant marques fins que formen imatges denses i abstractes que es senten alhora emocionals i arquitectòniques. La superfície esdevé un contenidor de forces invisibles: ritme, memòria, resistència i fragilitat.

En els darrers anys, el seu enfocament s’ha centrat en explorar com aquests gestos interns interactuen amb els entorns externs. L’atrau la idea del dibuix com un acte corporal, que escolta l’espai, absorbeix la temperatura d’un moment i permet que la intuïció guiï la mà. La seva recerca actual amplia la seva pràctica d’estudi a formes més basades en el procés i específiques per al lloc, que impliquen materials naturals i instal·lacions obertes. S’interessa per la frontera porosa entre el cos i el paisatge, i com un dibuix pot ser modelat no només per la intenció, sinó també pel clima, el sòl o l’accident.

Considera la seva pròpia pràctica com una conversa contínua entre superfície i sensació, estructura i col·lapse. Cada obra és un registre d’atenció i inestabilitat, un sistema fràgil de signes, sempre a punt de dissoldre’s o transformar-se.

Fili estarà en residència el maig de 2026.