Español
English
La importància de regar les flors de la memòria, com qui es rega a ella mateixa.
Regar-se a ella mateixa, com qui cuida un jardí. Com qui es rega parlant, creant, explorant i experimentant. Sort d’abella. Llàgrima. Com parlar del que fa mal si no es pot reconèixer el que s’estima? Creure fermament en el fer, des de l’afecte, trobant el valor de la comunicació en les dinàmiques socials i l’exploració gràfica. I és que per a ella, la creació artística és una forma d’habitar el món i de construir-se a ella mateixa.
Regar-se a ella mateixa, com qui ho dóna tot al sentir.
Regar-se encara que les paraules pesin, perquè d’aquí sorgeix la necessitat de voler expressar-se des de la imatge, el disseny i la ceràmica.
Regar-se per trobar-se, regar-se també en els processos analògics, que li permeten acostar-se a l’emocionalitat, des del fer, al treballar amb les mans.
Regar-se a una mateixa, com a mètode de catarsi pròpia. On, després de tant regar-se, es pugui començar a navegar entre aigües de tinta, lapislàtzuli. La importància de regar-se per saber expressar-se, per entreteixir un llenguatge, per prevaldre a través de la imatge, memòria viva i flors de murtra. És la seva forma d’habitar els dies.
Regar les flors, com qui es rega a ella mateixa.
Camila fa la seva residència a Can Serrat durant els mesos de gener i febrer.