Agustina Cesana

Agustina Cesana és psicòloga clínica i la seva pràctica s’ha anat entrellaçant progressivament amb la investigació artística. Lluny de provenir d’una formació artística formal, el seu treball sorgeix d’anys d’acompanyar processos terapèutics sostinguts a la pausa, observació i escolta profunda.

A l’exercici clínic va començar a prestar especial atenció a les llampades poètiques que emergeixen en converses quotidianes: fragments que apareixen inesperadament en parlar de rutines, desamor, vincles, pèrdues o vida familiar. Començà a recopilar de manera anònima aquestes ressonàncies: frases que revelen la bellesa i les contradiccions de l’experiència humana.

Amb el temps, aquesta exploració va transcendir l’espai terapèutic i es va tornar part de la vida diària. A través de viatges i desplaçaments freqüents, recull moments semblants en converses casuals, llibres i imatges. La càmera del telèfon i els quaderns funcionen com a eines de testimoni i registre del que entén com una poètica del que és real: acumulacions impulsives de paraules i imatges que no busquen la bellesa evident ni el moment decisiu, sinó que s’aturen als marges —objectes desordenats, frases subratllades, gestos trivials, escenes que sovint passen.

Situada com a observadora i testimoni de vides alienes, el seu treball es mou en la tensió entre intimitat i atreviment, preguntant-se si una pot existir sense l’altra. Li interessa transformar aquests fragments en formes compartides que habilitin el diàleg i la reflexió col·lectiva.