![\"\"](\"http:\/\/canserrat.org\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/100712635_725581614853473_6890148404970651648_n-Pablo-Rezzonico-300x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Nascut a Lausana, Su\u00efssa, al 1998, viu i treballa a Ginebra (CH).<\/p>\n
Considera el seu treball com una exploraci\u00f3 de les idees d’ancoratge i llegats culturals, en un context d’erosi\u00f3 i hibridaci\u00f3 d’aquestes nocions. Aquest inter\u00e8s pels sistemes de pertinen\u00e7a a les hist\u00f2ries plurals, les cultures i, per tant, les migracions, va acompanyat d’un desig de reinventar els mites i rituals individuals o col\u00b7lectius, en una \u00e8poca de globalitzaci\u00f3, barreja cultural i declivi dels ecosistemes. La seva pr\u00e0ctica, essencialment escult\u00f2rica, mostra una fascinaci\u00f3 pels objectes manufacturats, per l’arqueologia, per\u00f2 tamb\u00e9 per la pr\u00f2pia transmissi\u00f3 oral dels contes i la ficci\u00f3. Manllevant diverses t\u00e8cniques artesanals, desenvolupa entorns habitats, entremesclats amb hist\u00f2ries, s\u00edmbols i met\u00e0fores, evocant a vegades el folklore, les hist\u00f2ries familiars, l’espai dom\u00e8stic i les construccions-ru\u00efnes.<\/p>\n
Pablo \u00e9s membre de Collective Disgrace, que va cofunda a finals del 2019 amb Sophie Conus, Henry Drake i Ilana Winderickx. El projecte reuneix diverses pr\u00e0ctiques que van des de l’escultura fins al so experimental, l’escriptura, la cuina i el DJ. Pret\u00e9n aix\u00ed q\u00fcestionar els imaginaris apocal\u00edptics d’una \u00e8poca marcada per la desaparici\u00f3 progressiva d’una alteritat no humana i els mons on\u00edrics resultants. Manllevant del monstru\u00f3s, el m\u00edtic, el sobrenatural, la ru\u00efna o fins i tot de diverses criatures i s\u00edmbols del progr\u00e9s, teixeix ambients amb sons grinyolants, carregats d’un sentiment de nost\u00e0lgia per les coses mai viscudes, i de la por que inspira un futur incert.<\/p>\n
Paral\u00b7lelament a la seva obra pl\u00e0stica, des de desembre de 2019 treballa en el projecte LIMBO, un espai cultural en el barri de Eaux-Vives de Ginebra. Lloc d’intercanvi, experimentaci\u00f3 i exposicions, LIMBO pret\u00e9n pensar i q\u00fcestionar la realitat d’una ciutat com Ginebra, situada en la cru\u00eflla de cultures, poders i desafiaments del m\u00f3n globalitzat. Situada en una zona canviant a la frontera entre el centre econ\u00f2mic de la ciutat i els seus barris residencials transfronterers, LIMBO es veu a si mateixa com una plataforma dedicada als intersticis, els punts intermedis que habiten les persones, ja sigui cultural o geogr\u00e0ficament. En termes m\u00e9s generals, el projecte pret\u00e9n fer visibles i, per tant, marcar i definir els espais intermedis h\u00edbrids del temps, el territori, les cultures, les identitats i les conviccions, al mateix temps que reclama i afirma la seva autonomia.<\/p>\n
Pablo Rezzonico estar\u00e0 en resid\u00e8ncia a Can Serrat durant els mesos de mar\u00e7 i abril de 2022.","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Nascut a Lausana, Su\u00efssa, al 1998, viu i treballa a Ginebra (CH). Considera el seu treball com una exploraci\u00f3 de les idees d’ancoratge i llegats culturals, en un context d’erosi\u00f3 i hibridaci\u00f3 d’aquestes nocions. Aquest inter\u00e8s pels sistemes de … Continued<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":6485,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[1,22,10,11],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/canserrat.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6484"}],"collection":[{"href":"https:\/\/canserrat.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/canserrat.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/canserrat.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/canserrat.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6484"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/canserrat.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6484\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6487,"href":"https:\/\/canserrat.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6484\/revisions\/6487"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/canserrat.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6485"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/canserrat.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6484"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/canserrat.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6484"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/canserrat.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6484"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}