Ricardo Sarmiento Ramírez

 

Busco crear amb la dimensió política dels espais i situacions. Amb el potencial que ofereixen els cossos ocults i la memòria. Em pregunto què volem recordar. Com pensem el futur? Com activem alguna cosa en l’altre? A través del plaer i el dolor, per exemple?
El meu major statement per a crear segueixen sent moltes preguntes. Una llarga llista de preguntes. Una mania de portar diaris. Un desvetllament. Una mica de por també. I molt risc.
Com fem el que fem i seguim vius? Crec en la radicalització d’un pensament com la radicalització d’una passió.
Des d’abril de 2018 aquesta frase de “Aquari” m’ha acompanyeu: no som les coses que tenim, sinó les coses que ens falten.

 

Ricardo Sarmiento Ramírez. 1994. Cuba.
Els seus textos travessen la construcció de la identitat, l’emigració, i l’activisme. El seu treball audiovisual ha estat mostrat en diferents festivals d’art contemporani al voltant del món com el Miami New Media Festival (EUA), el VII Festival de Videoart de Buenos Aires (Argentina), Mostra Iberoamericana de Curtmetratges de Frankfurt (Alemanya) i l’exposició Amèrica Late: 25 anys en perspectiva (Casa d’Amèrica, Madrid).
Membre del Fòrum Internacional en el marc del Theatertreffen 2018 (Berlín) i la residència “Watch & Talk” (Zürcher Theater Spektakel 2019). Artista convidat a les biennals PerfoArtNet (Bogotà) i “Nunca fuimos Nada” (Mèxic) 2019. Becari de Panorama Sud 2017, seminari intensiu per dramaturgs a Buenos Aires. Els seus projectes més recents són Aquari, Diaris de la por i la col·laboració amb Stefan Kaegi (Rimini Protokoll) per Granma. Trombons de l’Havana.

 

Ricardo ha fet la seva residència a Can Serrat durant el mes d’Abril de 2020.